Tot i que som a l’abril, fa dies que tenim un temps gairebé d’estiu. A la platja encara hi ha estones que no són de ningú. El mar encara no està ple de gent. A la sorra hi ha poca gent. Potser aquesta és l’època en què es poden rebre els beneficis de la platja amb més calma.
Quan camines descalç per la sorra, el cos es relaxa sense saber ben bé per què. Només escoltant les onades, la respiració es fa més profunda. No són imaginacions: hi ha diverses raons.
La primera és l’efecte a través de la vista i l’oïda. Quan contemplem un paisatge sense fi com l’horitzó, el cervell passa a l’anomenada xarxa neuronal per defecte, una mena de «mode de divagació». El biòleg marí Wallace J. Nichols (1967-2024) ho va anomenar «Blue Mind» i, a partir de recerca en neurociència, va mostrar que la proximitat a l’aigua redueix la freqüència respiratòria, la freqüència cardíaca, la pressió arterial i el cortisol. Les fluctuacions 1/f* del so de les onades també són un ritme natural que afavoreix el predomini del sistema nerviós parasimpàtic.
La segona és l’efecte a través de la planta dels peus. És el fenomen anomenat earthing (connexió a terra): hi ha estudis que indiquen que, quan toquem el terra descalços, els electrons lliures de la Terra entren al cos i baixen els marcadors d’estrès oxidatiu i d’inflamació crònica. La sorra mullada és especialment conductora i es considera un dels entorns on aquest efecte és més eficient.
És a dir, a la platja, mirant, escoltant i trepitjant, el sistema nerviós i el sistema inflamatori es calmen per diverses vies alhora. És un lloc de recuperació preparat per la natura, que ni els suplements ni els protocols poden reproduir.
Al llarg d’un temps evolutiu molt llarg, potser els humans hem guardat la vora de l’aigua a la memòria com el lloc on retornem. Aquesta memòria encara és a les cèl·lules de la planta dels peus, dels ulls i de les orelles.
Abans que arribi la gent, a la platja d’aquesta època. Descalç, a poc a poc.
* Fluctuacions 1/f (es llegeix «u partit per efa»): un ritme que no és ni completament regular ni completament aleatori i que és molt present a la natura. Es troba en les onades, el vent, el foc o el murmuri d’un rierol, i se sap que el cervell hi respon amb relaxació.
